dimecres, 12 de juliol del 2017

"Ulls de glaç", XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol



                                                                                                                                                                                                                       

                                                                          Demanar llibre a l'editorial




Pedra de toc

Una successió de vies mortes,
l'existència:
                 accions sense motiu,
banals reiteracions, mots mig 
buits esmunyint-se lentament
fins a erigir un gran mur de contenció
infranquejable; només al final 
del llarg viatge, l'ésser
troba un sentit en la seqüència.


A totes les meves lectores i lectors. Malgrat l'aparent obscuritat del poema, hi ha en la seqüència de la vida un motiu per l'esperança.

dimarts, 20 de juny del 2017

El far a trenc d'alba


El Far a trenc d'alba (Jordi Solà Coll)


El Far a trenc d'alba es fon. És el moment de plegar. El blog ja ha fet camí, en la seva segona època. Una època plena de matisos. No cal pas donar explicacions, motius sobren. Tan sols, això sí, agraïments. Per descomptat, als lectors, sempre fidels, d'aquest far sempre vostre. També a la figura dels qui han tingut l'hàbit i el costum de comentar les meves entrades. I, entre totes aquestes persones en el decurs de quatre anys, destacar-ne cinc: l'Elfreelang, en Xavier Pujol, la Consol, la Maria Roser i la Carme Rosanas. En els darrers anys, aquests noms i cognoms s'han mantingut impertorbables a l'hora de comentar-me. Sense la seva veu, jo no hauria persistit en el temps. Sobretot, deixeu-me destacar, les dues persones que han estat, des del començament, impertèrrites: la Carme i la Maria Roser. Des del principi. D'això se'n diu fidelitat. En queda una llavor perenne.

D'altra banda, dir que El Far a trenc d'alba es justifica com a espai poètic a través de la Maria Josep Escrivà, poeta i companya de viatge. Fou, gràcies al blog que vaig tenir l'ocasió i la fortuna de trobar-me amb ella, veu i esperit de creativitat indòmita. Sempre, en el camí, sempre, fins a l'obaga de la llum.

El Far a trenc d'alba es fon. Vosaltres sou amb mi, en el record del temps viscut plegats. És un misteri indesxifrable, l'existència.

Una abraçada, des de El Far.


dimarts, 30 de maig del 2017

Un mur de mar


El mar, entre l'ésser i el no-res (imatge en xarxa)




Com petites partícues de pols
suren les restes d'un naufragi,
lluny de terra ferma:
          llenç de plata abissal,
opaca resistència als noms
en moviment. Entre l’èxtasi
i la mort, reverbera un arpó
de llum sobre el talús de magma:
dos ulls, en estranya reluctància,
malden per copsar l’última claror
abans no se’ls negui l’existència,

sota un cel esplendorós. 



dilluns, 15 de maig del 2017

L'espill a la mirada


L'espill a la mirada - (P.N. Sajama - Bolívia - Jordi Solà Coll) 


No veig en tu altra cosa
que gebre en la mirada.
La superfície d’un mirall
com el pou a la pupil·la.



                                     Poema inèdit d'Ira, obra en plena elaboració.

diumenge, 2 d’abril del 2017

El sentit de l'existència


El llarg viatge a casa



Una successió de vies mortes,
l'existència:
                 accions sense motiu,
banals reiteracions, mots mig 
buits esmunyint-se lentament
fins a erigir un gran mur de contenció
infranquejable; només al final 
del llarg viatge, l'ésser
troba un sentit en la seqüència.







divendres, 24 de febrer del 2017

Somni


El far a trenc d'alba (Jordi Solà Coll)



Somniar despert és encara una virtut humana que no ens ha estat vetada. És, el somni, el fonament de la revolta. Perquè el dia que el poder en tingui el monopoli, aleshores sí, malferida quedarà la llibertat de l’home.

diumenge, 29 de gener del 2017

Cartografia del no-res


 Entre l'absència i l'abisme ( P.N. de Lauca. Andes - Jordi Solà Coll)


La imatge captada per una càmera ofereix la representació icònica d'un fragment de realitat. John Berger diu que la fotografia "és l'art del temps". L'esdeveniment estaria en funció del moment escollit. Allò que mostra, evoca allò que no és visible a l'ull. La fotografia plasma l'intangible. L'absència hi juga un paper fonamental i l'instant és el moment culminant del fenomen fotogràfic com a expressió poètica.  







divendres, 20 de gener del 2017

Laguar


Vall de Laguar (Marina Alta, País Valencià)


Lluny, ben lluny,
el brunzit de les abelles:
la cendra de les hores
s’allunya de l’esguard. 


Entre l'ésser i el no-res hi ha un espai en blanc on la memòria reté l'espai de l'experiència. És aquesta una imatge que s’allunya, ombra que s’allarga més del compte, esclat de llum en la distància: remor silent d’una existència que muda en el miratge.