En silenci anomena el nom. |
T’he
buscat en la fragància del poema. En cada mot roent, present pretèrit a l’acer
dels dies. He enfilat el teu nom en la nit pregona i he trobat la llum en la
fondària: el teu nom que m’anomena sense dir, hermètica expressió de la
victòria: blau és el color del claustre dels teus somnis. Meva, ara sí, és la teva
fam que creix a l’ombra.