divendres, 25 de novembre del 2016

"Ulls de glaç", guanya el XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol


Mires la foscor del pou de l'existència (Ulls de glaç)


Gira i gira la roda de la vida. I just ha estat a Roda de Ter on he tingut el goig de rebre el XXXII premi de poesia Miquel Martí i Pol. L'obra, una reflexió sobre la impermanència de les coses i el pas del temps, s'intitula Ulls de glaç. Darrere, anys de feina, d'allò que m'agrada definir com a vida poètica. Ho he explicat en el discurs d'homenatge al poble de Roda: "escriure poesia, viure poèticament, és una condició vital que m'aguditza la mirada i el món que m'embolcalla com una meravella que cada dia es renova en el miracle d'existir." No puc, per tant, deixar de compartir-ho. Perquè hi ha un lligam que em connecta amb tots vosaltres i, d'alguna manera, us ho dec. El poema, una nova versió d'un altre que ja havia publicat a El far a trenc d'alba, és el que inaugura el llibre. Gira i gira la vida fins al final. Fins a la fosca que il·lumina.



El pou
                                                                                                                                
Mires la foscor del pou de l’existència:
t’encisa el vertigen de no poder-ne
endevinar el final -tanta és la fondària.
                       Temptat pel desig,
deixes caure una moneda al buit
i romans quiet fins a escoltar
el batec metàl·lic de l’abisme.
Un cop vas obtenir el que volies:

un fragment d’eternitat.                                   
                       

                                                                      Jordi Solà Coll 
                                                                              Ulls de glaç (inèdit)




diumenge, 28 d’agost del 2016

Malenconia


La malenconia és un mirar enrere (Jordi Solà Coll)

I

Si més no constata la malenconia una evidència: hi ha un part dins nostre que viu ancorada en el passat.


II

La perspectiva en la mirada demana una implicació emocional: un espai al si del cor capaç de copsar el món en tota la seva profunditat.



dimecres, 20 de juliol del 2016

Viatge


Muntanyes del Karakorum (nord del Pakistan - Jordi Solà Coll)


I

Encarar un paisatge inhòspit és un al·licient que transforma a qui gosa acceptar el repte. En aquest sentit, el viatge -real o metafòric- duu implícit un cert risc sense el qual perd fonament. Aquest, en dono testimoni, és l'esperit per descobrir nous territoris ocults a la mirada.                                             


II

          Voldria ser port de mi mateix i navegar pertot en un viatge sense fi.


dimecres, 8 de juny del 2016

Alquímia


L'alquímia de la porta (Bocairent, País València - Jordi Solà Coll)
Porta closa, alquímia del rectangle en vertical. Trànsit més enllà del ser: llindar encara intangible als sentits. Textura aspre, a pany i forrellat guspireja l'ham de ferro pla. Els cercles de la vida a la fusta del vell arbre. Matèria i hora: centre que oscil•la a voluntat, llavor fecunda del saber.

dijous, 26 de maig del 2016

Mirall


En silenci anomena el nom.


T’he buscat en la fragància del poema. En cada mot roent, present pretèrit a l’acer dels dies. He enfilat el teu nom en la nit pregona i he trobat la llum en la fondària: el teu nom que m’anomena sense dir, hermètica expressió de la victòria: blau és el color del claustre dels teus somnis. Meva, ara sí, és la teva fam que creix a l’ombra. 

dissabte, 30 d’abril del 2016

La mesura transitòria de les coses


Muntanyes al nord de l'Hindustân (Jordi Solà Coll)


Quan a trenc de dia el món penja del fil del dubte i, lentament, entre la fosca, la llum s'escola i pren forma en els objectes que il·lumina. I el vol de l'oreneta omple l'espai d'alegria en la cacera. Aleshores, quan les muntanyes revelen al cor que les contempla la mesura transitòria de les coses, fit a fit la mort et mira i un estrany sentit de meravella habita el teu solatge, joc de daus aleatori. 

divendres, 25 de març del 2016

Giverny


Aigües primigènies - Els Nenúfars de Claude Monet


Aigües primigènies: vida oval
en suspensió sense centre ni propòsit.
Quatre són les estacions,
com quatre són els punts
on es bada la cruïlla en forjar la corba
un radi imprecís. Imita la veritat la mà 
de l’home, l’immens buit d’un consol

subtil en el traç de l’artifici.




diumenge, 6 de març del 2016

Serena barca


Serena barca - Imatge de Natxo Francés


Naveguem desnonats    cap a platges tranquil·les. 
No ens fa por naufragar    si és en terra benigna: 
ens avala un viàtic    de llum. I la certesa 
que al fons dels muntanyars,    de dins dels bulbs obscurs, 
revindran assutzenes,    radiants camafeus 

de nacre. Redimits de quasi tot.



                                                                       Maria Josep Escrivà                     
                                                                       Serena barca - Edicions del Buc, 2016

dimecres, 24 de febrer del 2016

La destrucció de l'ideal humanista europeu -última actualització


Una tragèdia sobre el blau Egeu (Massimo Sestini) 

Actualització del post a partir de l'article publicat ahir al diari El Punt Avui, que completa, fins a nova entrega, la trilogia d'articles en record a la tràgica situació dels refugiats a Europa. Podeu llegir-lo si cliqueu just aquí mateix. De bell nou, us agraeixo anticipadament si utilitzeu les xarxes per fer-ne difusió.

                                                                 *

A fi de donar-li difusió, penjo temporalment al blog del Far el meu darrer article publicat a l'Indirecte.cat sobre la crisi humanitària europea i la llei de confiscació de béns danesa. Si podeu divulgar-lo a través de les xarxes socials -Facebook, Twitter, Google+- us ho agraeixo d'allò més. Poc és molt en una situació de crisi humanitària sense precedents. La imatge és de Massimo Sestini. L'article, d'altra banda, és un complement a l'escrit sobre Lesbos que vaig publicar al seu dia a El Punt Avui. 

                                                     *   

(article Indirecte.cat)


La Unió Europea s’ha erigit com un espai de convivència a desgrat de la natural resistència dels estats a cedir sobirania. Precisament, aquest ha estat el principal obstacle en la seva construcció i encara avui és l’origen del crepuscle d’una idea en mans de la burocràcia de Brussel·les. Una idea –tal vegada massa idealitzada– que té un dels seus puntals en la lliure circul·lació de persones, altrament coneguda com a espai Schengen. De fet, hom oblida els debats que en el si de l’aleshores CEE –a la dècada dels vuitanta– suscità entre els seus membres fins al punt que tan sols cinc estats –Alemanya, França, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg– van signar l’Acord que, cal recordar, configura amb la normativa, el conveni i la base de dos texts i els corresponents annexos, l’anomenat Patrimoni de Schengen Llegir més

dilluns, 25 de gener del 2016

Companys de viatge


El viatge és la vida, la vida és el viatge (Jordi Solà Coll)



Com tots sabeu El far a trenc d'alba és un blog que pretén compaginar literatura -essencialment en la seva faceta aforística i poètica- amb imatges fotogràfiques. Doncs bé, he tingut ocasió de participar darrerament en una experiència similar de la mà de la poeta Maria Josep Escrivàen haver il·lustrat iconogràficament el seu relat "Companys de viatge". Certament, no puc dissimular l'especial il·lusió a causa de l'element creatiu i autobiogràfic d'aital col·laboració.  

"Companys de viatge" és l'aportació de l'autora saforenca al volum intitulat 10 de 2, recopilació de relats basats en parelles lingüístiques que s'entenen en llengua catalana. La fotografia superior és la que encapçala el relat que, si us vaga, podeu llegir íntegrament en el blog de l'estimada Maria Josep Escrivà, Passa la vida.  

Un relat, que comença d'aquesta manera,


Estació de Sants. 16.30 h. Mitja hora de retard. Un empleat d’Euromed ens acaba de dir que un home ha baixat a les vies i no en sortirem fins que no hi arribe la policia. Mentrestant pots anar torbant-te amb els pronoms febles de la frase anterior :) llegir més






dimarts, 5 de gener del 2016

Tornar a casa




La imatge del record - Tibet (Jordi Solà Coll)


Després d'un llarg viatge és en el retorn a casa quan tot el bagatge acumulat obté un sentit. Quan la mirada hi veu clar i, sojornant en el record, se'ns manifesta la textura de les ombres i les llums.