Final d'epístola

Paratge a la fi del món. Un abisme insondable (Jordi Solà Coll)

Mirar, sempre la vida, fit a fit als ulls,

i acceptar-la tal com se’ns presenta,

i, si s’escau, endinsar-s’hi

sense por a la sang que corre per les venes.

I estimar-la, també, per tot allò que no arriba

a Ser o se’ns escapa en ignorar-ne l’Origen

que l’engendra.

I, a l’horabaixa, deixar-la fluir en llibertat,

riu d’aigües desbocades,

sense aferrar-s’hi més del compte.

Escolta’m bé.  Sempre hi haurà un nexe,

un fil intangible entre nosaltres. Sempre

hi haurà un indret recòndit on trobar-se:

una cala, un abisme insondable.

Sempre, la llum, tot ho il·lumina,

el món –els noms- abans de fondre'ns

en l’infinit no-res que ens representa.

Ganges

El Ganges al seu pas per Benarés (Índia)

                                   I

Cerques, en el riu, aquella calma que no trobes

mai: un cabal sempre canviant,

idèntic en la seva impermanent

naturalesa. Tot és fluent, tot és constant.  I res,

ni el polsim de les paraules, no s’aferra al teu si.

                                  II

 

Crema, a la riba, un foc esmorteït, mig somort,

record d’una existència al llindar del comiat.

“Rama nama satya hai”. A la ciutat de la mort,

neix la vida: la cendra s’erigeix en una sòlida

columna, a extingir-se en el mar de la Veritat.

                                III

Tot muda, àdhuc el mot, en un flux incessant

de variants a la percaça de sentit. A cada fita,

un nom dóna forma al buit. Temps: l’eternitat

en moviment. Però tu, fidel al curs estès sota

els teus peus,  romans quiet a la barana,

observant, en la distància, l’esdevenir del món. 

El cor del ser és el no-res.

Viatge a l'Índia sagrada - informació

Trobades informatives viatge a l'Índia sagrada