dimecres, 25 de març del 2015

Blanc


Glacera de Batura - Vall de Gojal (Jordi Solà Coll)

El temps,
com una roda, gira sobre si mateix,
eternament, al voltant d’un centre.
Hi ha un moment en què el blanc
es fon en la claror i el nadó neda
cap a l’alba. Tot comença de bell
nou.
            Sents, com el vell dolor traspua, 
amb vehemència, pels porus de la pell?

dimecres, 18 de març del 2015

Les ciutats perdudes


Serjilla (Les ciutats perdudes - Síria)



Encara que no ho sembli a primera vista, Serjilla és la més extensa de totes les ciutats perdudes. Situada com es troba en una vall que n’oculta en part la seva magnitud, les ruïnes de temples i façanes escampades pertot delaten, a desgrat d’una orografia irregular, un nucli pròsper que vivia del comerç a l’extrem oriental de l’imperi Bizantí. Fins i tot, en el cas de les mansions, a pesar de conservar només un mur, se’ns revela solidesa i, sobretot, unes dimensions que obliguen a pensar en termes d’abundància. 

A diferència d’Al-Bara, on has d’anar “descobrint”  les ruïnes entre una vegetació ben exuberant, el paisatge de Serjilla m’indueix a un estat hipnòtic. Serà l’aridesa sense cap bri d’ombra i el sol caient a plom amb el seu puny impietós?  O, potser, la impressió generada per l’alè minimalista de l’espai? Serjilla, sota un cel blau turquesa, exemple del pas fugaç de l’esplendor, s’estén al bell mig d’un erm, abandonada al parany de la inclemència. Com era, em pregunto, antany aquest indret? M’imagino els boscos i els petits meandres. L'existència fluint sense parangó. Fa feredat pensar-hi: lluny enllà, a ponent, s’erigeix l’estructura d’una antiga mansió en ruïnes...

                                                           *

Serjilla, Síria,  octubre de l'any 2008. Fragment d'un dietari inèdit, Camí de Damasc. Entrada en record als meus amics sirians, en el quart aniversari del començament de la revolta siriana, el mes de març de 2011.