dijous, 23 d’octubre del 2014

Katmandú I. Fins al proper esguard



Katmandú. Patí interior de la ciutat.



Quan arribes a una vella ciutat nova, bé s'escau deixar a banda qualsevol condició prèvia i extraviar-se, preferiblement, pels seus basars atapeïts de gent. S'escau, i és recomanable, trobar refugi sota un porxo i, d'amagat, robar-li l'esma al temps: guaita la mainada jugant a bales o les dones tot filant mentre esbossen el compàs d'una cançó, gairebé imperceptible. Una jove, llargs cabells d'atzabeja com cabals desbocats de la natura, s'incorpora del brocal d'un pou amb un atuell ple a vessar d'aigua. Esplaia't, des de la distància, en el mormol constant de l'existència. Tot es mou a la vella ciutat nova. I tu, ara ets, fins al proper esguard.