El llarg viatge |
Gris
sobre gris al tremp. L’illa, lluny enllà, ideal esmaperdut al bell mig de
l’oceà. El viatge -la vida en si-, peripècia en el
sentit hel·lè: vela blanca hissada plena de pedaços a punt de rebentar pel vent
del nord. No hi ha rada on arrecerar la nau, tan sols un desert d’ones sense
escuma. Ocàs i perla; riu la mort a cor que vols, s’obre el signe al seu símbol. El dubte, ara sí, s'esvaeix: gris, el pèlag, se’ns revela,
il·limitat en extensió. Dol, de tan etèria, l’eternitat i un dia.