dilluns, 10 de març del 2014

Gaudi

Quan té inici el gaudi dels sentits?


No és l'anhel de gaudi, gaudi abans del gaudi?

22 comentaris:

  1. esperant gaudir ja iniciem el gaudi, molt abans en la ment que en la realitat
    aforisme gaudit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que sí, que abans de percebre'l com a objecte de desig, l'anhel previ -neguit inclòs- genera en la ment un gaudi a previ al gaudi.

      Abraçades, des de El Far

      Elimina
  2. Doncs, sí, totalment d'acord... Neguit inclòs... Hi ha neguits que es gaudeixen molt.

    Abraçades, Jordi

    ResponElimina
    Respostes

    1. Certament hi ha neguits ambigus: el deler anterior a saber si l'objecte de desig es realitza.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. de tant en tant el "pre" gaudi ens fa pessigolles d'il.lusió

    ResponElimina
    Respostes

    1. Neguit i goig sovint es troben en els moments preliminars. El secret rau en convertir l'anhel en gaudi.

      Des de El Far, una abraçada!

      Elimina
  4. La il·lusió ja és un gaudi ple: papallones a la panxa.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes

    1. Just i precís: sempre que la il·lusió no s'enfonsi abans d'hora com un castell de cartes...

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. Com una flor abans d'obrir-se, és quan es desitja més, no sé si quan es gaudeix més.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tampoc jo ho sé. Tanmateix, la flor abans d'obrir-se, és un moment ben especial...

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Diuen que l'important no és la fita, sinó el camí que fem per arribar-hi...
    Per aquests set sous, les ganes de gaudir, poden ser més plaents que el gaudi final...

    Bon vespre, sota la llum del Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En veritat d'això es tracta; la qüestió és com endevinar l'alquímia que manté el gaudi abans del gaudi: la constància en el camí...

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  7. De vegades també, i malauradament, hi ha més dosis de gaudi en l'anhel que en el propi gaudi un cop esdevingut.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies Martina per escriure'm; la teu comentari forma part d'una part de mi: l'abandó en el qual es cau un cop gaudit el gaudi. I la buidor que tot plegat genera en l'ésser, fruit de la seva inconstància.

      Benvinguda a El Far, rep una abraçada.

      Elimina
  8. Gaudim esperant quelcom, ben cert; i gaudim amb plenitud quan ho vivim amb intensitat. L'estela de la felicitat.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Si fóssim capaços d'unir els moments, sense distingir entre un "abans" i un "després". Que aquest darrer, passés a ser el preludi d'un nou gaudi i, així, confirmar el que tu dius: l'estela de la felicitat.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. Doncs sí Jordi, però a vegades cal vigilar que el gaudi d'abans no provoqui expectatives que frustrin el gaudi que esperàvem.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Per això m'agraden els comentaris, perquè complementen la reflexió inicial; la qüestió és, doncs, centrar-se en el gaudi i evitar qualsevol expectativa... car si no ho fem així estem projectant cap a un avenir
      imaginari i ens oblidem de la intensitat en temps present.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  10. Depén. Jo he entrat i, sense esperar-ho, he gaudit davant la delicadesa de la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imatge intenta estar en consonància amb el text. Gaudi abans del gaudi? Potser no sempre...

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina