divendres, 24 de gener del 2014

Al caient de l'horabaixa




Paisatge oriental - Jordi Solà Coll


S’embriaguen els amants
enmig de la densa fronda,
fang al fang, al quest
d’una fràgil fortalesa:
m’amago en la teva gràcia
erigida de silencis
                    i m'abandono
fins que tota moció cessa,
i el món,
al caient de l’horabaixa,

                             s'atura,
i mor en els teus braços.


diumenge, 12 de gener del 2014

Identitat


A trenc d'alba

Un punt de fuga. La seva mirada observant-te com si fossis un estrany. Tot amb tot, t'hi reconeixes fins al punt de trobar un cert gaudi en el fet de contemplar les poques arrugues del seu rostre -el teu rostre. Aquest matí, el mirall, just davant de la taula de l'estudi on escrius poemes, reflecteix la claror d'una alba hivernal. En veritat, una claror diferent de la claror d'altres jorns d'hivern. Una llum fugaç, tèbia com la vida. Jo sóc ell, penso. I tu, ara fas teu el temps, emmotlles el record d'aquest matí, d'aquest rostre simulat en una superfície veneciana de dues -o tal vegada quatre- dimensions. A peu del far, el mar. El nostre mar. El mar de tots.