dijous, 25 de juliol de 2013

Infantesa


Zanskar (Himàlaia) - Jordi Solà Coll


Penso que una de les qualitats de l'infant és la capacitat d'ultrapassar els límits de la vàlua amb què els adults estimem les coses... Ells veuen prodigis, i a nosaltres ens manca gosadia.




dimecres, 17 de juliol de 2013

Geografia



Parc Nacional de Sajama (Bolívia) - Jordi Solà Coll


Confesso sentir gran debilitat pels paisatges desolats. A mercè dels elements, sóc plenament conscient de la meva condició efímera. I he de dir que això m'eleva a un estat de lucidesa extraordinari. Tal volta, aquesta és la raó: la magnitud de la natura, el contrast amb l'individu, em revela la dimensió vital de l'ànima.






divendres, 12 de juliol de 2013

Exili

Vall de Iunz (nord del Pakistan) - Jordi Solà Coll


El meu país és el teu cos endormiscat
el dia que vaig marxar a l’exili.
Recordo bé el moment: el dolç caliu
que omplia de matís la cambra,
i aquella olor tan peculiar de moble
antic de la Provença.    
Era un matí serè,  de claror a l’alça,
que  tènuement deixava endevinar
en la penombra de l’estança
una dolorosa veritat: ajaguda,
la impúdica silueta del desig,
dibuixava al contrallum la seva geografia.

Encén, encara avui, entre la terra eixorca         
i els rams de violetes, una fràgil sensació
de desmesura, l’ostracisme. I m’ho miro,
tot sol, amb ulls de marbre,
                                       resignat a la sort
de qui ignora si mai no tornarà al regne

de les coses.













divendres, 5 de juliol de 2013

Desig



Llac Dal, Caixmir - Jordi Solà Coll


Mires la foscor del pou de l’existència:
t’encisa el vertigen de no poder-ne
endevinar el final –tanta és la fondària.
                        Temptat pel desig,
deixes caure una moneda al buit
i romans quiet
fins a escoltar aquell precís batec
de l’aigua,
                  agitant-se en contacte
amb el metall.
Un cop vas obtenir el que volies:

un fragment d’eternitat.


dilluns, 1 de juliol de 2013

Joana Raspall. Cent anys de poesia.







Amb el verb clar i el cor pur endreço aquests mots en homenatge a la poeta. Avui, la Joana Raspall celebra el seu aniversari. Cent anys de poesia. D'esforç i compromís amb un país; és a dir, amb un ideal de civitas que té com a horitzó la condició humana. No ha estat debades. 

        
               Un carrer sense fi,
amb quin pas l'emprendria?
Em doldria
no aturar-me en cap portal,
ni veure mai quin destí
m'esperava al tram final.

             Un carrer sense fi
mataria l'esperança,
perquè quan el peu es cansa
ja no li és bo cap camí.

                                                      Joana Raspall


No he triat pas aquest poema, intitulat "Un carrer sense fi" (Jardí vivent, El Cep i la Nansa, 2010) a l'atzar. Perquè al capdavall qualsevol pot fer seva l'analogia del camí amb un "final" i una "finalitat" ("fi", sense l'article, expressa un doble camp semàntic). Tot té, doncs, un propòsit i aquest l'ha de marcar la posició de cadascú. I a l'obra de la Joana es veu clar que el proïsme esdevé llur preocupació. Recorre, la seva poesia, un ideal de justícia inèdit a la crisi de valors que afecta els nostres dies.

A l'obra per a adults, des de Ales i Camins (Ed. Columna, 1991) fins a l'esmentat Jardí vivent, la Joana Raspall desplega amb extrema delicadesa el seu jo més interior. Pren, la seva poesia, una profunditat que ha d'ésser reivindicada. De fet, d'ençà que m'estic rellegint completa l'obra publicada per a adults -tot prenent milers de notes per a un estudi dedicat a aquesta part del seu treball- bé puc confirmar el vincle, gens casual, que connecta el conjunt de la seva producció amb la filosofia i el pensament més carismàtic. Al meu entendre, un tret que situa la figura de la Joana Raspall entre els grans noms de la literatura catalana.

Amb emoció i joia, felicitats Joana.