dilluns, 1 de juliol del 2013

Joana Raspall. Cent anys de poesia.







Amb el verb clar i el cor pur endreço aquests mots en homenatge a la poeta. Avui, la Joana Raspall celebra el seu aniversari. Cent anys de poesia. D'esforç i compromís amb un país; és a dir, amb un ideal de civitas que té com a horitzó la condició humana. No ha estat debades. 

        
               Un carrer sense fi,
amb quin pas l'emprendria?
Em doldria
no aturar-me en cap portal,
ni veure mai quin destí
m'esperava al tram final.

             Un carrer sense fi
mataria l'esperança,
perquè quan el peu es cansa
ja no li és bo cap camí.

                                                      Joana Raspall


No he triat pas aquest poema, intitulat "Un carrer sense fi" (Jardí vivent, El Cep i la Nansa, 2010) a l'atzar. Perquè al capdavall qualsevol pot fer seva l'analogia del camí amb un "final" i una "finalitat" ("fi", sense l'article, expressa un doble camp semàntic). Tot té, doncs, un propòsit i aquest l'ha de marcar la posició de cadascú. I a l'obra de la Joana es veu clar que el proïsme esdevé llur preocupació. Recorre, la seva poesia, un ideal de justícia inèdit a la crisi de valors que afecta els nostres dies.

A l'obra per a adults, des de Ales i Camins (Ed. Columna, 1991) fins a l'esmentat Jardí vivent, la Joana Raspall desplega amb extrema delicadesa el seu jo més interior. Pren, la seva poesia, una profunditat que ha d'ésser reivindicada. De fet, d'ençà que m'estic rellegint completa l'obra publicada per a adults -tot prenent milers de notes per a un estudi dedicat a aquesta part del seu treball- bé puc confirmar el vincle, gens casual, que connecta el conjunt de la seva producció amb la filosofia i el pensament més carismàtic. Al meu entendre, un tret que situa la figura de la Joana Raspall entre els grans noms de la literatura catalana.

Amb emoció i joia, felicitats Joana.  











24 comentaris:

  1. Felicitats, Joana!
    La veritat és que no he llegit mai res d'ella, però aquest poema m'ha agradat molt i a més, l'he trobat molt encertat.

    Bon dia, Jordi!

    ResponElimina
  2. Felicitats, Joana.
    D'ella, només he llegit poemes esparsos i, la veritat, m'hauré de proposar llegir-la de debò.

    ResponElimina
  3. Gràcies Guspira! Mai és tard per afegir-se i començar a llegir una poetessa que tant d'esforç ha dedicat a la nostra llengua. I el cert és que són munió els tresors poètics de la seva obra... Gràcies de nou pel teu comentari!

    Una abraçada!

    ResponElimina

  4. Hola Novesflors,

    Gràcies pel teu comentari. Paga la pena entrar en la seva senzilla complexitat. La seva obra, cent anys de poesia, mereix un reconeixement a l'altura d'una figura sempre atent a la nostra cultura des del compromís cívic.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Em costa de capir el sentit d'aquest poema que ens mostres, però ja es veu que val la pena, aquesta poetessa. La voldria llegir a fons.

    ResponElimina

  6. Gràcies pel teu comentari. Sovint la poesia té els seus vials, i és cert que l'única manera de poder entrar-hi és fer-ho a fons. Et deixo l'enllaç que té la Joana a l'AELC, allí hi pots trobar l'obra per a adults, però també aquella que, dirigida als infants, paga molt la pena. Vet aquí:

    http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/obra.php

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Bona nit Jordi,
    Veig que també has posat el teu granet de xocolata, al gran pastís d'aniversari de la Joana...No sé si has anat al palau, jo he intentat descobrir-te al mig de la gentada, però res de res. Si que m'he trobat algun escriptor i poeta coneguts i m'ha fet gràcia descobrir una companya blogaire, seguidora, que jo no coneixia...Llàstima que la Joana no hi hagi pogut ser...

    He entrat a l'enllaç de l'AELC i veig que tens com a llibre de poesia infantil, el llibre Ales i camins, però com que jo el tinc et puc dir que és per adults( i jo, aquí, "enmendando la plana"), a més a la llista de tota l'obra de la Joana que em va donar la seva filla, també hi consta. La tinc en el post que li vaig dedicar el 15 de juny.

    Petonets i bona nit.

    ResponElimina

  8. Bona nit Roser,

    T'he buscat a Palau, però ha estat impossible. He estat a punt d'atansar-me a dues persones que "creia" que podien ser el teu
    alter-ego... però m'he fet enrere. Pel que fa a l'acte, sí que
    és una llàstima que la Joana no hagi pogut assistir-hi... A mi
    hi ha hagut moments que m'han emocionat -les lectures d'en Feliu Formosa, molt sentides.

    Pel que fa a la pàgina de l'AELC, no és pas meva i en aquest sentit estic tranquil. Tanmateix els hi faig arribar un breu
    a fi que rectifiquin l'error... Si llegeixes un altre cop el
    meu escrit podràs comprovar que parlo de "Ales i camins" com
    a part de la seva obra adulta. En el meu cas particular me'l
    vaig comprar a la dècada dels noranta, i fou aquesta obra la que m'obrí els ulls a la poetessa. A plogut d'ençà aleshores!

    Gràcies per escriure'm. Esperava el teu comentari; ara si que
    me'n puc anar a dormir! O dic de debò..

    Una abraçada gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons mira, Jordi, jo sóc més llançada que tu... He assaltat a dos fotògrafs una mica "melenuts" que em semblava que podries ser tu, i l'un m'ha dit que t'havia vist, però...Hem jugat una mica al gat i la rata...Hi haurà més ocasions!
      Jo el seu primer llibre que vaig treballar amb la mainada va ser, Petits poemes per a nois i noies, una autèntica joia, que per cert, és el primer que va fer...

      Suposo que ara , bon dia.

      Elimina
  9. Sí que duc el cabell llarg... Bona intuïció!

    Bon dia, ara per a tu.

    ResponElimina
  10. Felicitats Joana!
    Un bon recull d'informació estimat amic, ja tinc feina per aquest estiu, trobar la seua obra i començar a gaudir d'ella!
    Gràcies Jordi!

    Ja et contaré...m'encanta la poesia i més si és de la nostra terra.

    ResponElimina
  11. Gràcies Remei! Em fa molta il·lusió el teu comentari, perquè al capdavall tu ets una poeta de la imatge i la Joana, cent anys de poesia, es mereix una pluja de felicitacions.

    Una abraçada forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que faré una cosa...igual intente plasmar qualsevol poema de Joana amb una fotografia meua, és un repte molt gran, però almenys ho intentaré...
      Ja em diràs que tal queda quan ho publique...
      :)

      Elimina

    2. El que puc dir-te és que si hi poses imatge a un poema seu, tota la gent que tant s'ha esforçat per fer arribar a tothom l'obra de la Joana n'estarà molt contenta i, no cal dir, que jo faria mans i mànigues per fer-li arribar a ella... Seria força emocionant!

      Des del Far, una abraçada ben entrada la matinada...


      Elimina
    3. La calor no em deixa dormir...és una bona hora per començar a fer el treball...
      Creus que seria guay que a més de posar el poema original, intentara fer una traducció acceptable a l'espanyol?

      Elimina
    4. No contestes Jordi ... ja està fet ...
      Sense trair la llengua ...
      Bon cap de setmana!
      :)

      Elimina
    5. Jo estava acabant de revisar un article... Sóc ocell de nit! Ara me'n vaig a la teva bitàcora.

      Una abraçada!

      Elimina
  12. La meva fillola amb 4 anyets, recita els besavis, i fa molta gràcia perquè no se l'entén bé, l'única cosa que s'entén és el final quan diu: Joana Raspall!
    tinc pendent grabar-la perquè em va emocionar.

    ResponElimina
  13. És ben curiós, perquè a la Joana Raspall la coneixen més els infants que no pas els adults. D'aquí la meva entrada mirant de compensar això una mica. Dit això, és incalculable el valor del seu llegat en els lectors -com la teva fillola- de més tendra edat. Gràcies pel teu comentari...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Hola a tu Jordi e a tots els bloquers i bloqueres que et segueixen. Sóc la filla de la Joana, agraeixo tot el que dius d'ella, i que la donis a coneixer. Realment ha començat a ser coneguda gràcies als poemes infantis, i al Diccionari de frases fetes. Però ella reivindica la poesia d'adults, perquè és la que considera seva, on evoca tots els seus sentiments.
    En bastants llocs de la red corren coses equivocades, jo intento comunicar-me i corregir els erros, però molts cops no puc connectar i altres no em fan cas, (a Wikipedia, ho vaig canviar i a l'endemà ho havien posat malament altre cop, ara crec que ja esta bé) per això demano a tothom que ho comprovi al blog que faig jo en el seu nom o m'ho preguntin.
    http://joanaraspall.blogspot.com.es/
    Aviat sortiran les obres poètiques per adults publicades i altres inédites, ja que molts dels llibres ja no estan a la venta.
    Espero que en gaudiu, a cada poema hi ha expressat tota una lliço o reflexió. Ella diu: -jo no escric un poema descrivint un arbre, que això tothom ho pot fer, jo intento expressar el que aquest arbre em fa sentir, o el que ell pot sentir.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Hola Imma. Jo et conec a tu, però tu no a mi. Gràcies per les teves paraules... En el meu cas, el primer llibre de la Joana que vaig llegir fou "Ales i camins". Parlo de la dècada dels noranta. Ara, amb el centenari, la Joana està obtenint el reconeixement que es mereix. Confesso tenir debilitat per la seva obra poètica per a adults, i a això -entre altres coses- em dedico darrerament: a llegir i interpretar els seus poemes més elaborats. No cal dir que conec el teu bloc -el segueixo cada dia- d'ençà el principi i així ho penso fer fins arribar al final.

      Rep una abraçada ben gran...

      Elimina

  15. Hola Imma. Jo et conec a tu, però tu no a mi. Gràcies per les teves paraules... En el meu cas, el primer llibre de la Joana que vaig llegir fou "Ales i camins". Parlo de la dècada dels noranta. Ara, amb el centenari, la Joana està obtenint el reconeixement que es mereix. Confesso tenir debilitat per la seva obra poètica per a adults, i a això -entre altres coses- em dedico darrerament: a llegir i interpretar els seus poemes més elaborats. No cal dir que conec el teu bloc -el segueixo cada dia- d'ençà el principi i així ho penso fer fins arribar al final.

    Rep una abraçada ben gran...

    ResponElimina
  16. Si Jordi això sols passar molta gent ve em saluda i em diu, sóc el que escriu aquí o allà, soc el que et vaig enviar, sóc,... i la veritat entre el "despiste" que porto amb noms de persones conegudes darrerament i la quantitat, quedo malament amb molts que saben perfectament qui sóc jo i es recorden del nom.
    A mi em passa que cada cop que llegeixo un poema de la Joana, em sembla nou perquè hi descobreixo noves interpretacions i nous sentiments.
    Ella el poemes d'aduts, els ha escrit per a ella, no per publicar-los, per això són íntims, expresen simplement el que ella sentia en cada moment.

    ResponElimina
    Respostes


    1. Impossible recordar tots els noms, prou bé que ho sé! D'altra banda és ben normal. Pel que fa a la poesia de la Joana a mi em passa igual quan llegeixo de bell nou un poema seu... De fet, crec que no hi límit a l'hora d'interpretar un text: hi trobaràs sempre lectures noves. Per això vull fixar en un estudi la seva poesia per a adults i així, d'alguna manera, donar a conèixer algunes de les moltes possibles interpretacions. I si bé la teva mare va escriure la seva obra per a adults per a ella, el cert és que el seu treball ha transcendit i amb mèrit a causa de la qualitat d'uns versos que mereixen un reconeixement acadèmic. Gràcies per escriure'm...

      Una abraçada!

      Elimina